Joan Alcover - ELEGIES - Translated by Kristine Doll & Robert E. Brown

Joan Alcover

ELEGIES

Translated by

Kristine Doll
and
Robert E. Brown

Introduction by Kristine Doll

Art by Eduardo Arranz-Bravo

Cross-Cultural Communications
Merrick, New York
2004

About Joan Alcover
(By Kristine Doll)

SOBRE EL POETA

Joan Alcover és un dels poetes més estimats de Mallorca. Va néixer a Palma de Mallorca el 3 de maig del 1854. Va llicenciar en Dret a la Universitat de Barcelona, ciutat on va ser admès al Col.legi d'Avocats l'any 1878. Tot i la seva brillant carrera en el món del dret, també escrivia poesia, tant en castellà com en català, i molt aviat va dedicar gran part del seu temps i esforços a escriure i publicar. L'any 1887 va publicar la seva primera col.leció de poemes Poesías, amb una segona edició l'any 1892. I l'any 1888 va rebre el seu primer premi, per la seva poesia, començant una exitosa carrera amb diversos premis, la qual va culminar amb l'obtenció del "Mestre de Gay Saber" l'any 1909. Aquest reconeixement, l'equivalent al "Poet Laureate" als Estats Units d'Amèrica, el posicionaria com a un dels únics nou poetes mallorquins que havien rebut el premi des del 1833. La seva obra has estat inclosa en importants antologies poètiques en castellà i català, i Alcover ha estat elogiat com un dels poetes espanyols més rellevants. El seu poema "La balenguera" (1903) ha estat tan lloat que ha esdevingut himne nacional de Mallorca. Les seves col.leccions de poesia inclouen: Nuevas poesías (1892); Poemas y armonías (1894); Meteoros (1901); Cap al tard (1909); i Poemes bíblics (1918). Va escriure nombrosos articles sobre poesia i sobre el lloc i la funció de la poesia en el món artístic castellà i català, i també va participar freqüentment com a orador en prestigioses organitzacions com el Congrés Internacional de Llengua Catalana i el Ateneu de Barcelona. Juntament amb el seu amic i contemporani, Miquel Costa i Llobera, és un dels fundadors de l'Escola Mallorquina de poesia i de més va ser reconegut per l'Ateneu de Barcelona com a un dels cinc representants més exitosos de la literatura catalana (1909). La seva mort a Palma de Mallorca el 26 febrer l'any 1926 va ser reconegut en tot l'ambit internacional per una gran quantitat d'elogis escrits en Europa, Llatinoamèrica i els Estats Units d'Amèrica.

ABOUT THE POET

Joan Alcover is one of Majorca's most beloved poets. He was born in Palma, Majorca, on May 3, 1854. A graduate of the University of Barcelona, he obtained his law degree and was admitted to the Col.legi d'Avocats in 1878. Although he had a successful career in law and politics, he found enormous satisfaction in writing poetry, both in Castilian and in Catalan, and soon focused his professional attention on writing and publishing his work. His first collection of poetry, Poesías (Poems), was published in 1887 (second edition, 1892). In 1888, he received the first of what would be many prizes for his poetry, culminating in the awarding of the "Mestre de Gay Saber" in 1909. This recognition, the equivalent of Poet Laureate in the United States, would place Alcover as one of only nine Majorcans to have won the award since 1833. His work has consistently been included in important Castilian and Catalan anthologies, and he has been routinely praised by Spain's most outstanding poets. His poem "La balenguera" (The Spinner, 1903), was so admired that it became Majorca's anthem. His collections of poetry include: Nuevas poesías (New Poems, 1892); Poemas y armonías (Poems and Harmonies, 1894); Meteoros (Meteors, 1901); Cap al tard (At Dusk, 1909); and Poemes bíblics (Biblical Poems, 1918). He wrote numerous articles about poetry and its place in both the Castilian and Catalan arts and was a frequent speaker at such prestigious organizations as the the International Congress on Catalan Language and the Atheneum in Barcelona. With his contemporary and friend, Miquel Costa i Llobera, he is recognized as the founder of the "escola mallorquina" (Majorcan School) of poetry and was further recognized by the Barcelonan Atheneum as one of the five representatives of the highest achievements of Catalan literature (1909). His death in Palma on February 26, 1926 was recognized internationally by eulogies written in numerous countries in Europe, Latin America, and the United States.

Back to the top

Excerpt from the Foreword by August Bover
in Catalan and English

PREFACI

Probablement, aquest continent petit i vell anomenat Europa amaga encara unes quantes sorpreses culturals. Com en altres parts del món, des de fa força segles, l'imperialisme d'alguns Estats hi malda per destruir i amagar una riquesa lingüística i cultural que sovint diuen protegir. No és estrany, doncs, que per a un observador estranger que s'ho miri des de la llunyania resulti difícil adonar-se de l'autèntica diversitat del mosaic europeu. Però aquest no és el cas de Kristine Doll, que ja en els seus temps d'estudiant universitària va saber valorar l'originalitat de la cultura catalana, una cultura que, malgrat les greus dificultats inherents a la progressiva pèrdua del seu Estat—la Corona d'Aragó—fins a la total aniquilació durant el segle XVIII, ha aconseguit dotar-se d'una literatura de qualitat comparable a la de les cultures occidentals que no han patit ni pateixen aquestes dificultats...

FOREWORD

Undoubtedly this small and ancient continent called Europe still holds some cultural surprises. As in other parts of the world, and dating back for many centuries, the cultural imperialism of powerful nations has too often concealed or otherwise ignored the cultural and linguistic richness that these same nations have claimed to protect. So it is not unusual for a foreign observer, who sees it all from a distance, to find it difficult to recognize the real diversity of the European mosaic. Fortunately, this is not the case with Kristine Doll, who, during the course of her university studies, knew to value the originality of Catalan culture; a culture that, in spite of the serious difficulty inherent in the progressive loss of its state—the Crown of Aragon—and up to its total annihilation during the eighteenth century, has managed to achieve a quality of literature comparable to that of those western cultures that have not suffered nor shall ever endure such difficulties...

Back to the top

Excerpt from the Introduction by Kristine Doll
in Catalan and English

INTRODUCCIÓ

La literatura d'Espanya, vitades d'Amèrica, engloba tota aquella producció escrita en castellà, la llengua oficial d'Espanya des del regnat dels Reis Catòlics (Ferran i Isabel), qui propagaren, durant tot el segle xv, una campanya política centralista basada en una unificació religiosa i lingüística. Per a molts lectors resulta familiar el nom de Miguel de Cervantes, escriptor del Segle d'Or, i també el nom d'alguns poetes del segle xx com Antonio Machado o Federico García Lorca, cal destacar d'aquests autors que tots usaren el castellà com a llengua literària. Aquests escriptors, juntament amb Juan Ramón Jiménez i Vicente Aleixandre, ambdós guanyadors del Premi Nobel, s'alcen com a figures dominants i tenen un paper rellevant en l'evolució de la literatura espanyola, sent-ne un autèntic tresor tant en l'àmbit nacional com en l'internacional.

Tot i que molt menys reconeguda, també és important en el desenvolupament de les literatures d'Espanya, la literatura escrita per poetes que usen les altres llengües menys conegudes de l'Estat espanyol: el basc, el gallec i el català. El basc és una llengua única, no derivada del llatí i de difícil identificació amb altres grups lingüístics, que es parla al País Basc, al nord d'Espanya. El gallec es parla a Galícia, una àrea fronterera amb Portugal situada al nord-oest d'Espanya, i es tracta d'una llengua similar al portuguès i amb una gran tradició literària. El català, llengua molt arrelada a la llengua mare llatina, és parlat actualment per uns deu milions de persones. La zona de catalanoparlants inclou Catalunya pròpiament, també anomenada Principat (al nord-est d'Espanya), la Franja de Ponent (zona d'Aragó amb frontera amb Catalunya) i València (al sud), totes tres parts de l'antic regne d'Aragó; a més a més, les illes Balears (Mallorca, Menorca, Eivissa i Formentera), així com també Andorra, la província francesa dels Pirineus orientals, Sardenya i la ciutat de l'Alguer. En xifres aproximades, un quinze per cent de la població espanyola parla català. Aleshores, si es té en compte només la literatura escrita en llengua castellana, es perd una bona part de la producció literària espanyola. A més a més, cal considerar que molts dels escriptors usen el llenguatge literari per expressar la bellesa de les seves regions i el seu llenguatge propi. En conclusió, aquests escriptors romangueren poc valorats pel fet d'utilitzar aquestes altres llengües diferents del castellà, com per exemple el català. La poesia catalana és un tresor poc conegut, i es tracta d'una poesia poc explorada tant en l'entorn castellà com en l' internacional...

INTRODUCTION

When American audiences think of the literatures of Spain, we typically think of literature written in Spain's Castilian language, the "official" language of Spain since the reign of Ferdinand and Isabel and their fifteenth-century campaign of political centralization and religious and linguistic unification. Many of us are familiar with the great Golden Age author, Miguel de Cervantes, and with the twentiethcentury poets Antonio Machado and Federico García Lorca, all of whom wrote in Castilian. These writers form a cadre of dominant figures who, along with Nobel Prize winners such as Juan Ramón Jiménez and Vicente Aleixandre, played major roles in the evolution of Spanish literature and who are truly national and international treasures.

Yet equally important to the development of the literatures of Spain, although much less recognized, are the poets who write in the other, less well-known languages of Spain Euskera, Galician, and Catalan. Euskera, spoken by the Basque people of Northern Spain, is a unique language which belongs neither to the Romance languages nor to any other identifiable language group. Galician, somewhat akin to Portuguese and a language of long-standing literary tradition, is spoken in Galicia, the area in northern Spain bordering on Portugal. Catalan, which bears a close resemblance to its Latin roots, is spoken today by about ten million people. The Catalan-speaking lands encompass northeastern Spain (Catalonia proper, often called the Principality), a section of Aragon bordering with Catalonia (la Franja de Ponent), plus Valencia to the south (the two constituent components of the old tripartite kingdom of Aragon), the Balearic Islands (Mallorca, Menorca, Eivissa, Formentera), the Republic of Andorra, the French province of Pyrenees -Oriental es and the Sardinian city of l'Alguer. Approximately fifteen percent of Spain's population speaks Catalan. If we are familiar, then, with only that part of the nation's literature that is written in Castilian, we miss the richness of all of Spain's writing. Particularly when there are so many writers whose work has done so much to express the beauty of their regions and their languages. Yet these writers have remained under-appreciated because they used languages other than Castilian. Which brings us to Catalan. Catalan poetry is one of these little-known, little-explored mines not only of the literature of Spain, but of world literature...

Back to the top

Selected Poem from the Book

DESOLACIÓ

Jo só l'esqueix d'un arbre, esponerós ahir,
que als segadors feia ombra a l'hora de la sesta;
mes branques, una a una, va rompre la tempesta,
i el llamp, fins a la terra, ma soca migpartí.

Brots de migrades fulles coronen el bocí
obert i sens entranyes que de ma soca resta;
cremar he vist ma llenya; com fumerol de festa,
al cel he vist anar-se'n la millor part de mi.

I l'amargor de viure xucla ma arrel esclava,
i sent brostar les fulles, i sent pujar la saba,
i m'aida a esperar l'hora de caure, un sol conhort:

cada ferida mostra la pèrdua d'una branca;
sens jo, res parlaria de la meitat que em manca;
jo visc sols per a plànyer lo que de mi s'és mort.

DESOLATION

I am all that remains of a tree, once luxuriant,
able to shade a harvester's siesta;
but storms shattered each of my branches,
and lightning split my trunk.

Now only these paltry leaf buds are left to crown a trunk
hollow where a heart was.
I watched my skin burn for kindling; the smoke clouds rose like graves;
I saw the best parts of me ascending skyward.

Now chained like a slave by roots that suck up this earthly bitterness;
I still feel my leaves budding, my sap rising,
and as I await my death I cling to a single consolation.

Each wound is a portrait of a lost branch;
and were I not still standing, no one would ever
narrate my missing selves;
I live now only to mourn what I've lost.

Back to the top